Matt Elliott

Senyores i senyors: donin la benvinguda a un dels homes més admirables de la música experimental contemporània. Amb tots vostès, el 17 de febrer al Centremàtic de Butxaca (entrada lliure!), MATT ELLIOTT.

Matt Elliott ha seguit un camí realment atípic. Va fundar les bases de l'space rock i el post-rock dels 90 com membre fundador de Flying Saucer Attack, i es va fer un lloc a la història de la música experimental amb el pseudònim The Third Eye Foundation – emblemàtica figura de l'escena electrònica anglesa reconeguda pel seu especial electro tenyit de drum’n’bass. Però des del seu primer àlbum amb el seu propi nom, ‘The Mess We Made’ (Domino, 2003), Elliott va girar cap a composicions molt més folk, combinant les màquines amb els instruments tradicionals (guitarra, piano, violí...). En directe, el format de folk experimental dels seus discos incideix encara més en el risc i l'aventura gràcies al seu ús intel.ligent i funcional de la tecnologia.

‘Drinking Sons’ (Ici d’Ailleurs/Acuarela, 2005) posava l'accent en les veus distants i els ambients etèris, amb guitarres i teclats molt més suaus, gairebé carinyosos, de vegades abrumats per beats de drum’n’bass elevant les cançons, cors i ecos donant una dimensió quasi mística al disc. A ‘Failing Songs’ (Ici d’Ailleurs/Acuarela, 2006) Matt Elliott es convertí en un autèntic songwriter, prenent plenament el control de la seva veu per cantar sobre textos molt foscos i personals, cançons amb subtils melodies que contrasten amb la duresa de les paraules: una dura crònica del fracàs entre la desesperació i la fredor airada. Tot això influït per sons eslaus i grecs, de vegades esquitats de guitarres espanyoles (la guitarra es converteix en l'instrument predilecte i omnipresent, sovint combinat amb la languidesa del violoncel).

‘Howling Songs’ (Ici d’Ailleurs/Acuarela, 2008) és la magnífica tercera i darrera part de la trilogia de les ‘cançons’, novament en un to eslau o centreeuropeu però sense fronteres definides, amb la única i constant herència dels arrels de la música europea. Es tracta d'una obra més personal encara, testimoni d'un talent únic en el que les harmonies emocionants es situen en equilibri entre la balada i la música folk, la bogeria i la raó, la revolta i la desesperació. ‘Howling Songs’ es compadeix del món que l'enrevolta i és un vestigi definitiu a on hom pot sentir a cada peça aquesta sensibilitat indignada que és sant i senya de l'artista, especialment perceptible quan la veu d'Elliott roman intacta i sense cors de fons, aportant seguretat i inqüestionable calidesa.

‘Howling Songs’ és, no hi ha dubte, l'àlbum més introspectiu de Matt Elliott i el que millor representa la seva personalitat musical.

www.thirdeyefoundation.com