11.11.09
2.11.09
Felix Kubin
Centremàtic de Butxaca
Centre de Cultura "Sa Nostra"
Dimarts 10 de novembre de 2009
20h
Entrada lliure.
La periodista de The Wire Anne Hilde Neset va definir Felix Kubin com un space age bolshevik, possiblement influïda per què el seu segell discogràfic es diu Gagarin Records però també per la seva militància juvenil al partit de socialisme dadà Kommunistische Einheitspartei Deutschlands.
Però la música d'aquest hamburguès està tan impregnada del futurisme del bloc de l'est com de la música contemporània de Ligeti i Stockhausen, el pop desconjuntat de Devo o fins i tot la música de circ enfocada des d'un prisma abstracte, sempre amb el sentit de l'humor com fil conductor de tota la seva estètica (ell diu que l'humor és una forma poètica de la filosofia).
Fill d'un físic atòmic, Felix va aprendre a tocar el piano de nin, fins que als onze anys va descobrir el sintetitzador Korg MS-20, que encara fa servir en els seus directes com alternativa a l'ordinador omnipresent avui en dia a tots els concerts de música electrònica. Des d'aquells començaments, quan va descobrir grups com Throbbing Gristle i Einstürzende Neubauten, va evolucionar fins el seu moment actual de pop electrònic que mescla humor surrealista, poesia futurista i renou creatiu, més a prop de pioners com Raymond Scott o Bruce Haack que dels seus contemporanis.
Centre de Cultura "Sa Nostra"
Dimarts 10 de novembre de 2009
20h
Entrada lliure.
La periodista de The Wire Anne Hilde Neset va definir Felix Kubin com un space age bolshevik, possiblement influïda per què el seu segell discogràfic es diu Gagarin Records però també per la seva militància juvenil al partit de socialisme dadà Kommunistische Einheitspartei Deutschlands.
Però la música d'aquest hamburguès està tan impregnada del futurisme del bloc de l'est com de la música contemporània de Ligeti i Stockhausen, el pop desconjuntat de Devo o fins i tot la música de circ enfocada des d'un prisma abstracte, sempre amb el sentit de l'humor com fil conductor de tota la seva estètica (ell diu que l'humor és una forma poètica de la filosofia).
Fill d'un físic atòmic, Felix va aprendre a tocar el piano de nin, fins que als onze anys va descobrir el sintetitzador Korg MS-20, que encara fa servir en els seus directes com alternativa a l'ordinador omnipresent avui en dia a tots els concerts de música electrònica. Des d'aquells començaments, quan va descobrir grups com Throbbing Gristle i Einstürzende Neubauten, va evolucionar fins el seu moment actual de pop electrònic que mescla humor surrealista, poesia futurista i renou creatiu, més a prop de pioners com Raymond Scott o Bruce Haack que dels seus contemporanis.
13.10.09
Concert recomanadíssim
No forma part de la programació del Centremàtic, però ho podria haver fet en qualsevol moment, i així el recomanam amb totes les forces: no us perdeu el concert dels francesos Zombie Zombie aquest dijous 15 d'octubre al Cultura Club de Palma, dins del marc de la festa de la revista DP.
L'esperit dels pioners com Silver Apples, Suicide, Neu! o Pierre Henry combinat amb l'actitud contemporània de gent com Daft Punk, Justice i Air.
6.10.09
Moltes gràcies a tothom
Per fer un any més que el Centremàtic hagi estat un èxit rotund.
Ja estam treballant en la propera edició del Centremàtic de Butxaca, el 10 de novembre amb Felix Kubin.
Fins aviat!
Ja estam treballant en la propera edició del Centremàtic de Butxaca, el 10 de novembre amb Felix Kubin.
Fins aviat!
11.9.09
10.9.09
DJ Rootseeker ha hagut de cancelar la seva presència al Centremàtic 2009, i en substitució punxarà Ibon Errazkin (company seu a les mítiques sessions de reggae que es feien els dimecres a la sala Babylon de Madrid, i responsable de dos dels millors discos de música experimental instrumental que s'han fet a Espanya en els darrers anys).
18.8.09
Centremàtic 2009
Ja tenim data, i ja tenim cartell tancat!
Dimarts 29 de setembre, com sempre amb entrada lliure i com sempre al Centre de Cultura "Sa Nostra" de Palma (carrer Concepció, 12).
Els artistes de l'edició d'enguany del Centremàtic seran els següents:
17:00 – Sala Gran - Taller infantil “Dibuixam l’Espai” amb Jordi Ferreiro (Barcelona)
Jordi Ferreiro és un artista visual de Barcelona, meitat de la parella de dissenyadors gràfics i artistes conceptuals Comte d’Urgell. Junts han participat a la darrera edició de Sónarkids (on van fer una armadura midi), i pel seu compte Ferreiro dirigeix el projecte educatiu d’art contemporani del Centre Cívic de Sant Andreu. El seu taller consistirà en decorar la Sala Gran amb els nins que hi participin. La decoració romandrà a la Sala fins que acabi el Centremàtic.
18:00 – Terrassa – Fiumfoto (Gijón)
A més de reconeguts artistes visuals i VJ’s, Fiumfoto són organitzadors del festival d’electrònica LEV i de les jornades artístiques Arenas Movedizas, entre d’altres activitats relacionades amb la música experimental i l’art contemporani.
18:30 – Sala Gran – Internet2 (Barcelona)
L’altre meitat de Comte d’Urgell és Carles Carbonell, ànima del projecte musical Internet2, amb el qual ha actuat ja al Centre Pompidou de París, el Sónar o les festes NME a Gran Bretanya. Es pot imaginar una mescla d’electrònica casolana, pop barroc i minimalisme de jugueta? És possible mesclar Wendy Carlos, Momus i la Companyia Elèctrica Dharma? Internet2 n’és la divertida resposta.
19:00 – Auditori – Invaders (Mallorca)
Pedro Trotz i Biyi són dos pioners de l’electrònica experimental a Mallorca. Vénen de la música industrial, el hip-hop i el tecno, però no obliden mai aquella primera fascinació que els produïen aparells ara primitius com els primers ordinadors, calculadores i teclats analògics. Amants del romanticisme dels primers aparells electrònics, combinen l’ús del theremin o les caixes de ritmes més arcaïques amb el reciclatge de circuits fora del seu contexte inicial (també conegut com circuit bending).
20:00 – Terrassa – El Espeso de Medianoche (Madrid)
David Gómez és un artista sonor dedicat a la producció d’intervencions sonores, performances i instal.lacions, i també es dedica a fer sessions experimentals als plats.
20:00 – Sala Gran – Daito Manabe (Japó)
Daito Manabe és un artista, matemàtic i hacker de Tokio que cerca la redefinició dels mitjans tecnològics existents des d’un punt de vista únic. Els sons, imatges i llums que produeix sorgeixen mitjançant l’anàlisi i la transformació dels valors numèrics que obté de diversos sensors i connexions. Per això, de vegades fa servir fins i tot el seu propi cos com instrument, trepitjant la línia que hi ha entre l’actuació musical, l’espectacle experimental i la performance artística.
21:00 – Auditori – Volcano The Bear (USA/UK)
VTB és un dels millors grups d’improvisació del món. Els seus membres han assolit amb els anys una capacitat telepàtica que els permet trobar les melodies més precioses enmig del caos que provoquen a les seves actuacions. Les eines que empren per les seves composicions instantànies ens remeten als primers The Residents, a Comus, a la psicodèlia de Canterbury o fins i tot a la música àrab del segle XII.
22:00 – Terrassa - DJ Rootsseeker (Donosti/Japó)
El japonès Kurando Shoji és un gran especialista en la música provinent de Jamaica, i per tancar la nit al Centremàtic ha preparat una sessió de dub, la millor versió de la música popular i experimental a la vegada.
22:00 – Sala Gran – Candie Hank (Alemanya)
Candie Hank és l’alter ego del berlinès Patric Cattani, també conegut com E de Cologne i membre d’EC8OR, entre d’altres projectes. Ha col.laborat amb gent que va de Messer Chups a Puppetmastaz, Mouse On Mars i Gonzales. El seu breakcore sona com una colorista i frenètica banda sonora de dibuixos animats japonesos.
23:00 – Auditori – Fennesz (Àustria)
Christian Fennesz combina l’ús de la guitarra elèctrica i la tecnologia digital per amagar les melodies pop davall capes i capes de renous i glitches electrònics. Col.laborador de Ryuichi Sakamoto, Keith Rowe, Sparklehorse o Peter Rehberg i Jim O’Rourke (al projecte conjunt Fenn O’Berg), Fennesz és una figura capital de l’escena electrònica europea des dels anys 90, quan va començar a Viena la seva carrera dins l’àmbit de l’IDM i el tecno.
Dimarts 29 de setembre, com sempre amb entrada lliure i com sempre al Centre de Cultura "Sa Nostra" de Palma (carrer Concepció, 12).
Els artistes de l'edició d'enguany del Centremàtic seran els següents:
17:00 – Sala Gran - Taller infantil “Dibuixam l’Espai” amb Jordi Ferreiro (Barcelona)
Jordi Ferreiro és un artista visual de Barcelona, meitat de la parella de dissenyadors gràfics i artistes conceptuals Comte d’Urgell. Junts han participat a la darrera edició de Sónarkids (on van fer una armadura midi), i pel seu compte Ferreiro dirigeix el projecte educatiu d’art contemporani del Centre Cívic de Sant Andreu. El seu taller consistirà en decorar la Sala Gran amb els nins que hi participin. La decoració romandrà a la Sala fins que acabi el Centremàtic.
18:00 – Terrassa – Fiumfoto (Gijón)
A més de reconeguts artistes visuals i VJ’s, Fiumfoto són organitzadors del festival d’electrònica LEV i de les jornades artístiques Arenas Movedizas, entre d’altres activitats relacionades amb la música experimental i l’art contemporani.
18:30 – Sala Gran – Internet2 (Barcelona)
L’altre meitat de Comte d’Urgell és Carles Carbonell, ànima del projecte musical Internet2, amb el qual ha actuat ja al Centre Pompidou de París, el Sónar o les festes NME a Gran Bretanya. Es pot imaginar una mescla d’electrònica casolana, pop barroc i minimalisme de jugueta? És possible mesclar Wendy Carlos, Momus i la Companyia Elèctrica Dharma? Internet2 n’és la divertida resposta.
19:00 – Auditori – Invaders (Mallorca)
Pedro Trotz i Biyi són dos pioners de l’electrònica experimental a Mallorca. Vénen de la música industrial, el hip-hop i el tecno, però no obliden mai aquella primera fascinació que els produïen aparells ara primitius com els primers ordinadors, calculadores i teclats analògics. Amants del romanticisme dels primers aparells electrònics, combinen l’ús del theremin o les caixes de ritmes més arcaïques amb el reciclatge de circuits fora del seu contexte inicial (també conegut com circuit bending).
20:00 – Terrassa – El Espeso de Medianoche (Madrid)
David Gómez és un artista sonor dedicat a la producció d’intervencions sonores, performances i instal.lacions, i també es dedica a fer sessions experimentals als plats.
20:00 – Sala Gran – Daito Manabe (Japó)
Daito Manabe és un artista, matemàtic i hacker de Tokio que cerca la redefinició dels mitjans tecnològics existents des d’un punt de vista únic. Els sons, imatges i llums que produeix sorgeixen mitjançant l’anàlisi i la transformació dels valors numèrics que obté de diversos sensors i connexions. Per això, de vegades fa servir fins i tot el seu propi cos com instrument, trepitjant la línia que hi ha entre l’actuació musical, l’espectacle experimental i la performance artística.
21:00 – Auditori – Volcano The Bear (USA/UK)
VTB és un dels millors grups d’improvisació del món. Els seus membres han assolit amb els anys una capacitat telepàtica que els permet trobar les melodies més precioses enmig del caos que provoquen a les seves actuacions. Les eines que empren per les seves composicions instantànies ens remeten als primers The Residents, a Comus, a la psicodèlia de Canterbury o fins i tot a la música àrab del segle XII.
22:00 – Terrassa - DJ Rootsseeker (Donosti/Japó)
El japonès Kurando Shoji és un gran especialista en la música provinent de Jamaica, i per tancar la nit al Centremàtic ha preparat una sessió de dub, la millor versió de la música popular i experimental a la vegada.
22:00 – Sala Gran – Candie Hank (Alemanya)
Candie Hank és l’alter ego del berlinès Patric Cattani, també conegut com E de Cologne i membre d’EC8OR, entre d’altres projectes. Ha col.laborat amb gent que va de Messer Chups a Puppetmastaz, Mouse On Mars i Gonzales. El seu breakcore sona com una colorista i frenètica banda sonora de dibuixos animats japonesos.
23:00 – Auditori – Fennesz (Àustria)
Christian Fennesz combina l’ús de la guitarra elèctrica i la tecnologia digital per amagar les melodies pop davall capes i capes de renous i glitches electrònics. Col.laborador de Ryuichi Sakamoto, Keith Rowe, Sparklehorse o Peter Rehberg i Jim O’Rourke (al projecte conjunt Fenn O’Berg), Fennesz és una figura capital de l’escena electrònica europea des dels anys 90, quan va començar a Viena la seva carrera dins l’àmbit de l’IDM i el tecno.
15.4.09
Tujiko Noriko
Dimarts 9 de Juny de 2009
20h
Centre de Cultura "Sa Nostra" (Concepció, 12, Palma de Mallorca)
Entrada lliure (reservant al 902160061).
Tujiko Noriko és una fascinant cantant i compositora japonesa d'avant-pop, glitch-pop i fins i tot spoken word amb suau acompanyament electrònic.
Nascuda a Osaka el 1976, als 24 anys va fer el seu debut al segell austríac Mego amb el disc "Keshou to Heitai".
Ha viscut a Tokio i a París, diuen d'ella que és la Björk japonesa. Ha col.laborat amb Aoki Takamasa i ha editat també a segells com Tomlab, Fat Cat o Asphodel.
Serà un luxe poder gaudir del seu senzill però bellíssim espectacle de veu i ordinador portàtil dins de la programació del Centremàtic de Butxaca.
http://www.myspace.com/norikotujiko
27.3.09
Cluster
Has llegit bé: Cluster, el grup pioner del krautrock, format per Dieter Moebius i Hans-Joachim Roedelius, protagonitzarà la propera data del cicle Centremàtic de Butxaca, que cada dia segueix mirant de superar un llistó que ja està bastant alt.
El concert serà dimarts dia 21 d'abril, a les 20h al Centre de Cultura "Sa Nostra" de Palma.
L'entrada és lliure, però has de reservar lloc telefonant al 902160061.
Els dos membres de Cluster varen encetar la seva carrera l'any 1967, fortament influenciats per la música d'Stockhausen. Junt amb altres membres de l'anomenat krautrock, Cluster van posar els fonaments per gran part de la música experimental i d'avantguarda que havia de venir en les dècades posteriors (electrònica, minimalisme i rock experimental inclosos), convertint-se ells mateixos en una influència capital per a gent com Tangerine Dream, Kraftwerk o Faust.
Han col.laborat amb Brian Eno, Conny Plank, Holger Czukay, Michael Rother, Asmus Tietchens i un allau de noms imprescindibles dins la història de la música, i han deixat una forta empremta mesclant improvisació, free jazz, música clàssica contemporània, rock i electrònica.
En definitiva, Cluster és un dels grups alemanys més influents de la història, pioners tant de la música industrial com de la música ambient. Els seus treballs són admirats per gent que va des de The Orb fins a David Bowie i moltíssims altres. I venen a Palma, al Centremàtic de Butxaca.
12.2.09
2.1.09
Matt Elliott
Senyores i senyors: donin la benvinguda a un dels homes més admirables de la música experimental contemporània. Amb tots vostès, el 17 de febrer al Centremàtic de Butxaca (entrada lliure!), MATT ELLIOTT.
Matt Elliott ha seguit un camí realment atípic. Va fundar les bases de l'space rock i el post-rock dels 90 com membre fundador de Flying Saucer Attack, i es va fer un lloc a la història de la música experimental amb el pseudònim The Third Eye Foundation – emblemàtica figura de l'escena electrònica anglesa reconeguda pel seu especial electro tenyit de drum’n’bass. Però des del seu primer àlbum amb el seu propi nom, ‘The Mess We Made’ (Domino, 2003), Elliott va girar cap a composicions molt més folk, combinant les màquines amb els instruments tradicionals (guitarra, piano, violí...). En directe, el format de folk experimental dels seus discos incideix encara més en el risc i l'aventura gràcies al seu ús intel.ligent i funcional de la tecnologia.
‘Drinking Sons’ (Ici d’Ailleurs/Acuarela, 2005) posava l'accent en les veus distants i els ambients etèris, amb guitarres i teclats molt més suaus, gairebé carinyosos, de vegades abrumats per beats de drum’n’bass elevant les cançons, cors i ecos donant una dimensió quasi mística al disc. A ‘Failing Songs’ (Ici d’Ailleurs/Acuarela, 2006) Matt Elliott es convertí en un autèntic songwriter, prenent plenament el control de la seva veu per cantar sobre textos molt foscos i personals, cançons amb subtils melodies que contrasten amb la duresa de les paraules: una dura crònica del fracàs entre la desesperació i la fredor airada. Tot això influït per sons eslaus i grecs, de vegades esquitats de guitarres espanyoles (la guitarra es converteix en l'instrument predilecte i omnipresent, sovint combinat amb la languidesa del violoncel).
‘Howling Songs’ (Ici d’Ailleurs/Acuarela, 2008) és la magnífica tercera i darrera part de la trilogia de les ‘cançons’, novament en un to eslau o centreeuropeu però sense fronteres definides, amb la única i constant herència dels arrels de la música europea. Es tracta d'una obra més personal encara, testimoni d'un talent únic en el que les harmonies emocionants es situen en equilibri entre la balada i la música folk, la bogeria i la raó, la revolta i la desesperació. ‘Howling Songs’ es compadeix del món que l'enrevolta i és un vestigi definitiu a on hom pot sentir a cada peça aquesta sensibilitat indignada que és sant i senya de l'artista, especialment perceptible quan la veu d'Elliott roman intacta i sense cors de fons, aportant seguretat i inqüestionable calidesa.
‘Howling Songs’ és, no hi ha dubte, l'àlbum més introspectiu de Matt Elliott i el que millor representa la seva personalitat musical.
www.thirdeyefoundation.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
